La República Popular de Luhansk (RPL) és un de les que s’ha auto proclamat separada d’Ucraïna. Luhansk i Donestk conformen el Donbass, la zona rebel pro russa. La situació d’inestabilitat és molt gran a la zona i, ni molt menys, es pot parlar d’organització centralitzada. Si a Donestk hi ha un cert caos a Luhansk la situació és pitjor.
El govern pro rus és dirigit per Igor Plotninksy que ha creat un Cos de Milícia Popular (article). Ell va acordar la treva del mes de setembre que va esdevenir definitiva el 9 de desembre. Però Plotninsky només controla en realitat la pròpia ciutat de Luhansk i rodalies. La resta del territori és en mans de diverses milícies amb motivacions ben diverses. Des d’apolítiques formades per “senyors de la guerra”, pro soviètiques, pro Putin o neo tsaristes que volen reinstaurar l’imperi rus. En tota sumen entre 8.000 i 17.000 membres.
Una de les principals organitzacions cosaques russa és la Vsevelikoye (Tot-poderosa) Host Cosaca del Don. D’aquesta es va escindir la Guàrdia Nacional Cosaca de Nikolai Kozitsyn oberta a cosacs no registrats per l’estat. Els cosacs no registrats no poden provar descendència de cosacs tsaristes i no serveixen a l’estat. La Guàrdia Nacional Cosaca aplega la majoria de combatents cosacs a Luhansk.
El seu discurs combina retòrica anti-oligàrquica, soviètica anti-capitalista i nacionalisme rus tsarista. Una barreja suficient per a guanyar suports al mateix temps de sectors d’extrema esquerra europea i nacionalistes eslaus, sobretot russos, ben poc interessats en les idees d’esquerres. El plantejament teòric seria separar Luhansk d’Ucraïna, expulsar els pro russos corruptes i anti cosacs (Plotninsky i, abans que ell Yanukòvitx) i unir la zona amb el Don rus amb autogovern cosac. Aquests grups es van oposar a l’alto el foc de setembre. Les acusacions contra Plotninsky són concretes. Mentre ven el projecte de Novorossiya contra el “feixisme” ucraïnès, es queda amb les ajudes que arriben al territori, no les distribueix al front, les ven i també ven carbó a Rússia per a enriquir-se personalment i la màfia del seu entorn. L’OSCE ha verificat algunes d’aquestes vendes.
El govern pro rus és dirigit per Igor Plotninksy que ha creat un Cos de Milícia Popular (article). Ell va acordar la treva del mes de setembre que va esdevenir definitiva el 9 de desembre. Però Plotninsky només controla en realitat la pròpia ciutat de Luhansk i rodalies. La resta del territori és en mans de diverses milícies amb motivacions ben diverses. Des d’apolítiques formades per “senyors de la guerra”, pro soviètiques, pro Putin o neo tsaristes que volen reinstaurar l’imperi rus. En tota sumen entre 8.000 i 17.000 membres.
Una de les principals organitzacions cosaques russa és la Vsevelikoye (Tot-poderosa) Host Cosaca del Don. D’aquesta es va escindir la Guàrdia Nacional Cosaca de Nikolai Kozitsyn oberta a cosacs no registrats per l’estat. Els cosacs no registrats no poden provar descendència de cosacs tsaristes i no serveixen a l’estat. La Guàrdia Nacional Cosaca aplega la majoria de combatents cosacs a Luhansk.
El seu discurs combina retòrica anti-oligàrquica, soviètica anti-capitalista i nacionalisme rus tsarista. Una barreja suficient per a guanyar suports al mateix temps de sectors d’extrema esquerra europea i nacionalistes eslaus, sobretot russos, ben poc interessats en les idees d’esquerres. El plantejament teòric seria separar Luhansk d’Ucraïna, expulsar els pro russos corruptes i anti cosacs (Plotninsky i, abans que ell Yanukòvitx) i unir la zona amb el Don rus amb autogovern cosac. Aquests grups es van oposar a l’alto el foc de setembre. Les acusacions contra Plotninsky són concretes. Mentre ven el projecte de Novorossiya contra el “feixisme” ucraïnès, es queda amb les ajudes que arriben al territori, no les distribueix al front, les ven i també ven carbó a Rússia per a enriquir-se personalment i la màfia del seu entorn. L’OSCE ha verificat algunes d’aquestes vendes.
Ataman Pavel Dremov
Els dos principals dirigents cosacs de Luhansk són
Pavel Dremov i Nikolai Kozitsyn (avui
Rashid Shakirzanov). El primer controla la zona minera de Stakhanove. L’ataman
Dremov assegura haver participat a la guerra a Transnístria contra Moldàvia i
haver fet de “gàngster” a Rússia. L’abril va viatjar cap a Luhansk on ara
dirigeix el “Primer regiment Cosac de l’Host de Cosacs del Don del Districte
31”. Oposat a Plotninsky en tots els aspectes. L’acusa de lladre i es va negar
a obeir l’alto el foc fins que Ucraïna no fos expulsada de tot Novorossiya o el
Donbass.
Ataman Nikolai Kozitsyn
Kozitsyn dirigeix uns 4.000 cosacs i fou hegemònic a la zona
entre maig i novembre de 2014. Ho va des d’Antratsyt, a la frontera, amb la
Guàrdia Nacional Cosaca. L’ataman també assegura haver participat a la guerra a
Transnístria contra Moldàvia., també va treballar com a funcionari de presons i
com a artista del folklore cosac. Ideològicament vol restaurar el Don unificat
com a part de l’imperi rus amb Putin com a “Tsar”. Acusat per una altra facció
cosaca de vendre carbó a Ucraïna, Kozitsyn fou derrocat el novembre amb la mort
de dos dels seus guàrdies. Ell mateix fou deportat a Rússia però els seus
seguidors van expulsar els atacants i continuen controlant la zona amb Rashid
Shakirzanov com a cap.
A part d’aquestes dues faccions hi ha nombrosos grups més de
cosacs armats i organitzats a Luhansk amb suport rus. A Pervomaysk hi ha Yevgeny Ischenko. Va arribar l'abril de Rússia perseguit, segons fonts ucraïneses no confirmades per les russes, per delictes socials. Ischenko està aliat a Dremov però ha estat reconegut pel govern de la República de Luhansk com a batlle de Pervomaysk.
Aleksei Mozgovoy dirigeix la brigada Prizrak (Fantasme), a Alchevsk amb uns 2.000 membres. Aquesta no està formada per cosacs i manté una tercera via entre el govern i les faccions cosaques. Alchevsk és un centre químic i metalúrgic fet que facilita a la Prizrak recursos. Al contrari que la resta de grups, la Prizrak està dirigida per un nadiu de la zona de Luhansk. Com els grups cosacs Mozgovoy s'oposa al govern de Plotnisky. El seu discurs és el menys nacionalista i el més "socialista" de totes les faccions doncs parla de destruir les "oligarquies" per un "poder popular real" i de nacionalitzar la indústria. També vol abolir les eleccions mentre duri la guerra per a poder defensar la nació russa.
Aleksei Mozgovoy dirigeix la brigada Prizrak (Fantasme), a Alchevsk amb uns 2.000 membres. Aquesta no està formada per cosacs i manté una tercera via entre el govern i les faccions cosaques. Alchevsk és un centre químic i metalúrgic fet que facilita a la Prizrak recursos. Al contrari que la resta de grups, la Prizrak està dirigida per un nadiu de la zona de Luhansk. Com els grups cosacs Mozgovoy s'oposa al govern de Plotnisky. El seu discurs és el menys nacionalista i el més "socialista" de totes les faccions doncs parla de destruir les "oligarquies" per un "poder popular real" i de nacionalitzar la indústria. També vol abolir les eleccions mentre duri la guerra per a poder defensar la nació russa.
Finalment hi ha altres petits grups. A Krasnyi Luch, l'ataman Kozitsyn va nomenar Yuri Kosogor, de l'Host Cosaca del Don, qui dirigeix el lucratiu comerç de carbó. A Sverdlovsk Aleksandr Gaidey , també cosac, es va separar del grup de Kozitsyn i va crear els Gaydeevtsy. Aquests són els dos grups més importants entre molts d'altres en que s'ha dividit el moviment pro rus de Luhansk.